TIL

JO PENS EN CATALÀ, i tu?

Quan la voluntat política és fer desaparèixer la llengua minoritzada...

La cosa pareix empitjorar en contes d'arreglar-se... Quan no hi ha voluntat política de protegir una llengua passen coses com aquesta: "El portaveu de l'Assemblea de docents ha confessat sentir-se especialment sorprès quan José Ramón Bauzá li ha afirmat que "el que vull és que tots els nins aprenguin castellà. Vull assegurar que s'aprengui aquesta llengua", li ha dit. "a mi un pare una vegada em va dir que havia hagut de desescolaritzar el seu fill perquè no aprenia bé castellà"... No coneixeu cap pare que hagi vist ovnis? Per si se'n volen dur s'engominat ben enfora i que no torni mai més!". És una pena que visquem coses com aquesta però també demostra la voluntat que té el poble de recuperar i protegir la seva llengua, JUNTS PODEM! No ens poden llevar allò que és nostra, la llengua! Seguirem pensant en català, parlant en català, fent contes en català, cridant en català! JO PENS EN CATALÀ, i tu?

Fira del llibre a València

La Fira del llibre ja és a València i, a banda del corrent, ens ha aportat altres coses com una exposició d'il·lustradors valencians dedicada al poeta Antonio Machada, actuacions en directe i entrevistes, de les quals vull destacar la de Xavi Sarrià i la de Rafa Xambó.

Xavier Sarrià "Totes les cançons parlen de tu".

"Totes les cançons parlen de tu" és la primera novel·la de Xavier Sarrià. Es tracta d'una novel·la que recrea la València dels anys noranta des del punt de vista d'un adolescent, que narra les seves vivències sempre amb una banda sonora que també ens ajuda a entendre la narració.

 Rafa Xambó "El riu dels ulls"

En aquesta entrevista Xambó comenta el seu assaig. Un assaig que conté fragments d'una novel·la autobiogràfica que es desenvolupa en tres mons, tres mirades complementàries d'un univers vist amb els ulls de la memòria des de la ciutat que acull l'autor i que no escapa al seu escrutini implacable: València.

Chomsky parlant de la substitució lingüísitca

El prestigiós lingüista nord-americà Noam Chomsky posa Catalunya com un exemple de la lluita d'una societat contra l'imperialisme d'un estat, en aquest cas l'espanyol, per fer reviure una llengua amenaçada.
Fes click ací

23 de març de 2014

Dissabte dia 23, després de la introducció del divendres 22 de la mà de Ramon Barlam i de Jordi Marín, vam tindre el plaer d'escoltar a Ramon Barlam explicar-nos tots els detalls de la Barcelonada, una activitat que té com a objectiu fomentar l'autonomia dels nins i nines a l'hora de moure's en una gran ciutat a soles. El projecte comença a l'escola explicant l'activitat i les APPs que faran servir durant la mateixa: life360 i el twitter. L'activitat comença al tren, on els alumnes es col·loquen en grups de quatre o cinc persones i se'ls reparteix a cada un d'ells 5 targetes amb 5 punts que han de visitar. 

Els alumnes durant el camí de Manresa a Barcelona (una hora aproximadament), tracen el trajecte que recorreran per arribar a cada un dels punts, les regles del joc diuen que com a mínim han d'agafar un transport públic. Un cop han arribat a Barcelona, els alumnes han d'activar l'aplicació "life360", una aplicació que permet la geolocalització dels mòbils dels alumnes des del mòbil del professor, és a dir, funciona per famílies i el professor crea una família amb els mòbils dels alumnes. Un cop els alumnes arriben al punt de la targeta han de pujar una fotografia amb el hangstag creat per a l'activitat.

22 de març de 2014
Jornades #6comparTIC organitzades per 1entreTANTS

El divendres 22 vam tindre el gust de gaudir de la presentació de Miracle Encarna Pascual en vers al treball per projectes. En concret, Encarna ens va presentar el projecte "Mestre per un dia". Un treball on els alumnes de quart d'ESO es preparen per a donar una classe de gramàtica als alumnes de primer amb l'objectiu d'aprendre a transmetre. Encarna, ens va parlar d'assignar rols i del sistema DAFO, que podeu observar aquí: 

També ens va parlar del sistema de "dianes" com a eina d'avaluació, avaluació compartida (on els alumnes es posen una nota i la professora una altra i es fa la mitja, sempre que la diferència entre una i l'altra no sigui més de 3 punts). Podeu llegir tot el procès del projecte aquí. 

Dijous passat a classe vam parlar dels programes d'ensenyament que coexisteixen al sistema educatiu de València, PEV, PIP i PIL i del rerefons que comporten. Després de reflexionar he de dir-vos que estic convençuda que l'única manera de protegir la llengua passa per tenir un PEV a les escoles, que se necessita una discriminació positiva cap allò que se troba en desavantatge i en aquest cas és el valencià. Jo he crescut amb una situació semblant al PEV a l'escola, que és el que existeix a Mallorca i puc dir-vos que no ocasiona cap problema als nins i nines i molt menys al seu aprenentatge, pensant en tot això he recordat un llibre que vaig llegir que parla dels prejudicis lingüístics, es diu "Una imatge no val més que mil paraules" de Jesús Tuson, vos el recomano. 

La jaia Corema

Dijous passat vam parlar a classe de la multiculturalitat, i de la importància del respecte a la mateixa. Jo vull compartir amb vosaltres una tradició mallorquina que encara està present a les escoles, "la jaia Corema o jaia Serrada". És una figura de dona amb set peus que representa la Quaresma amb les seves set setmanes i que s’exposava a les cases durant aquesta època de l’any, fins que el dissabte de Pasqua la llevaven o la cremaven.

Mossèn Alcover descriu amb detall la tradició: «Sa Jaia-serrada era una velleta de paper, cartró o fusta pintada, que representava la Quaresma, molt flaca, amb un bacallà a una mà i un manat de pastanagons a l’altra, i amb set cames i set dents, que representaven les set setmanes de Quaresma. El primer dia de Quaresma penjaven la Jaia a la cuina o al menjador, i cada diumenge li tallaven una cama de les set que tenia". El dissabte de Pasqua llevaven o cremaven el que en quedava. A la falda, la jaia tenia una palangana amb verdures i peix, aliments típics de Quaresma. L’encarregat de llevar els peus a la jaia era el pare de família. Cada any el dijous de la quarta setmana de Quaresma es feia una festa, en què se serrava per la meitat el personatge (fet d’on prové el nom de Jaia Serrada) entre les aclamacions del públic, ja amb presses per arribar a Pasqua.

Al final de la Quaresma, la Jaia Corema es despenjava i aleshores els joves expressaven la seva alegria, perquè a la fi acabava una època de sacrificis i privacions. Ja ho diu la cançó popular mallorquina, en un to d’exageració irònica:

«Sa Corema ja és passada;

Mare de Déu que no torn!,

que tenc s'esquena escorxada

d'anar-me a colgar dejorn».

Maria Antònia Salvà i Ripoll 'Cel d'horabaixa'

Vull compartir amb vosaltres un breu poema de Maria Antònia Salvà que s'anomena 'Cel d'horabaixa', una poeta que a la darrera dècada del segle XIX es va donar a conèixer sota el mestratge de Miquel Costa i Llobera. La seva obra té com a rerefons les cançons i les cobles populars de l'entorn rural mallorquí.

Sota el cel d'horabaixa que l'empara
natura tota se condorm en pau,
només mon cor és dolçament esclau
d'un remoreig que no s'apaga encara;
d'un remoreig que vol tornar cançó,
i és prop i és lluny, i és calma i passió.

Maria Antònia Salvà i Ripoll