Vull compartir amb vosaltres un breu poema de Maria Antònia Salvà que s'anomena 'Cel d'horabaixa', una poeta que a la darrera dècada del segle XIX es va donar a conèixer sota el mestratge de Miquel Costa i Llobera. La seva obra té com a rerefons les cançons i les cobles populars de l'entorn rural mallorquí.
natura tota se condorm en pau,
només mon cor és dolçament esclau
d'un remoreig que no s'apaga encara;
d'un remoreig que vol tornar cançó,
i és prop i és lluny, i és calma i passió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada